se conta de persones santes qu’han begut
oli creyent beure vi. De les passions n’hi ha
que tenen gran afinitat ab lo cos, per exem¬
ple: la luxuria, la gula, la peresa, l'ira, l'or¬
gull, l’enveja. Los virtuosos les combaten;
los mundans s’imaginan, al contrari, que
sense elles la vida seria impossible. Hi ha
també passions mixtes y fins a cert punt
naturals: lamor de la patria, lamor patern,
la pietat filial, l’amistat. Los mundans son
accessibles a eixos sentiments; los devots
s'esforcan en desarrelarlos de llur cor o
bé ’Is espiritualisan, estimant, per exemple,
al pare, no precisament perque ho sia, car
no ha engendrat més que llur cos, que deuen
a Deu, pare de tot lo creat; sino que Pes¬
timan com a persona virtuosa en qui brilla
limatge d’eixa Inteligencia divina que con¬
sideran l’ünich y suprem bé, fora del qual
res deu ser amat ni desitjat... Regla que
aplican a tots los devers de la vida. Si tot
lo visible no es res a llur entendre, ho consi¬
deran al menys com molt inferior als ob¬
jectes contemplatius.
Diuen que fins en los sacraments y en los
devers piadosos figuran cos y anima, y que
en lo dejuni, per exemple, s’ha de tenir per
poca cosa l’abstinencia de carn y la priva¬
cié d’un menjar (lo que per la generalitat