contemplacié dels objectes invisibles. Los
qui viuen en lo Mon, los no devots, pensan
primer de tot en la riquesa y, com cosa se¬
condaria, en les qualitats de l’Anima, en que
molts no creuen... perque no es cosa visible.
Los primers viuen absolutament en Deu,
qu’es lo ser senzill per excelencia, y després
d’Ell en llurs animes, que ’n son imatge.
Descuydan los plers del cos, menyspreuan la
moneda com una inmondicia, la rebutjan, y
si tenen de manipularla, ho fan ab repug¬
nancia: tenen com st no tenien, posseheixen
com st no possehien 1.
Entre mistichs y mundans hi ha una di¬
ferencia absoluta respecte als afers de la
vida, y encara que tots los Sentits sien pro¬
pietat del cos, n’hi ha de més grollers uns
qu’altres, com lo tocar, l’ohir, la vista,
l’odorat, lo tast. La memoria, l’enteniment,
la voluntat, depenen menys del cos, y quan
l’esprit concentra ’1 seu esfors, los fa preval¬
dre. Los místichs, aplicant tota la força de
llur inteligencia a les coses més oposades a
les qui son grolleres, acaban per perdren l’us;
la gent mundana, al contrari, expertissima
en l’exercici dels sentits corporals, no enten
res dels altres. Per eix motiu, sens dupte,