OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 167 se conta de persones santes qu’han begut oli creyent beure vi. De les passions n’hi ha que tenen gran afinitat ab lo cos, per exemple: la luxuria, la gula, la peresa, l'ira, l'orgull, l’enveja. Los virtuosos les combaten; los mundans s’imaginan, al contrari, que sense elles la vida seria impossible. Hi ha també passions mixtes y fins a cert punt naturals: lamor de la patria, lamor patern, la pietat filial, l’amistat. Los mundans son accessibles a eixos sentiments; los devots s'esforcan en desarrelarlos de llur cor o bé ’Is espiritualisan, estimant, per exemple, al pare, no precisament perque ho sia, car no ha engendrat més que llur cos, que deuen a Deu, pare de tot lo creat; sino que Pestiman com a persona virtuosa en qui brilla limatge d’eixa Inteligencia divina que consideran l’ünich y suprem bé, fora del qual res deu ser amat ni desitjat... Regla que aplican a tots los devers de la vida. Si tot lo visible no es res a llur entendre, ho consideran al menys com molt inferior als objectes contemplatius. Diuen que fins en los sacraments y en los devers piadosos figuran cos y anima, y que en lo dejuni, per exemple, s’ha de tenir per poca cosa l’abstinencia de carn y la privacié d’un menjar (lo que per la generalitat