Page 233 [233]
ELOGI DE LA FOLLÎA 165
futures, coneixer llengues y sciencies que
no havíen apreses y donar probes d’una in¬
telligencia divina. Lo qual ve evidentment
de que l’anima una mica deslliurada de la
tirania del cos comenga a retrobar sa vir¬
tualitat natural, y per la mateixa rahó suc¬
ceheix algunes vegades que certs moribonds
parlan en termes inspirats y profètichs. Si
un tal cas se produeix per una fe vivíssima,
ja no es follia, pero ho sembla, tant, que
molts homens s’erran ab tant major motiu
que ’1 fet se manifesta sentne autors uns
malhaurats que vivien completament fora
de l’humanitat. Se troban en la situaci6 dels
qui Plató pinta en una alegoria. Encade¬
nats al fons d'un avench, admiran les om¬
bres dels objectes; un d’ells que s’escapa, al
eixir de la caverna, diu als seus camarades
qu’ha vist los objectes verdaders y que van
molt errats prenent unes ombres vanes per
la realitat, planyentlos y deplorant la follia
dels seus amichs, victimes d’un erro tant
gran. Eixos se mofan d’ell tractantlo d’ex¬
travagant, fentlo fugir, empaytantlo. Igual¬
ment, pera la generalitat dels homens,
lo material es la cosa que més admiran, no
veuen res més enlla. Los mistichs, al con¬
trari, quan més una cosa es material menys
cas ne fan, donantse en cos y Anima a la