Page 233 [233]
OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 165 futures, coneixer llengues y sciencies que no havíen apreses y donar probes d’una intelligencia divina. Lo qual ve evidentment de que l’anima una mica deslliurada de la tirania del cos comenga a retrobar sa virtualitat natural, y per la mateixa rahó succeheix algunes vegades que certs moribonds parlan en termes inspirats y profètichs. Si un tal cas se produeix per una fe vivíssima, ja no es follia, pero ho sembla, tant, que molts homens s’erran ab tant major motiu que ’1 fet se manifesta sentne autors uns malhaurats que vivien completament fora de l’humanitat. Se troban en la situaci6 dels qui Plató pinta en una alegoria. Encadenats al fons d'un avench, admiran les ombres dels objectes; un d’ells que s’escapa, al eixir de la caverna, diu als seus camarades qu’ha vist los objectes verdaders y que van molt errats prenent unes ombres vanes per la realitat, planyentlos y deplorant la follia dels seus amichs, victimes d’un erro tant gran. Eixos se mofan d’ell tractantlo d’extravagant, fentlo fugir, empaytantlo. Igualment, pera la generalitat dels homens, lo material es la cosa que més admiran, no veuen res més enlla. Los mistichs, al contrari, quan més una cosa es material menys cas ne fan, donantse en cos y Anima a la
