Page 232 [232]
164 DESIDERI ERASME
cos... Y tot això què son sinó símptomes
de follia? No cal donchs admirarse de que’ls
Apòstols hagin sigut sospitats de gent que be¬
vía massa y de que Sant Pau als jochs del
jutge Festus hagi passat per foll!... Pero ja
que he revestit Za pell del lleó, vull anar més
lluny y demostrarvos que la felicitat obtin¬
guda pels cristians al preu de tants sacrificis
no ‘es en cert modo més que un genre de
demencia. No vos escandaliseu de les pa¬
raules; considereu solament les coses.
Primo, los cristians son quasi del parer
dels platonichs pera reconeixer que l’ànima
se troba empresonada ab lligams corporis y
que la espessedat de la materia l’impideix de
contemplar la Veritat y de rejoirsen. Plat6
defineix la filosofia: l’estudi de la mort? per¬
que desprèn l'ànima de les coses visibles y
materials, com ho fa la mort. Així, mentres
l’ànima fa bon us dels òrguens del cos,
diem que es sensata, pero quan rompent
los seus lligams vol deslliurarse, intentant
fugir de sa presó, diem que delira. Que eixa
situació provingui de malaltía corporal o de
feblesa dels òrguens, la follía es evident. No
obstant, veyeu eixos folls predir les coses
* Actes dels Apòstols, XXVI, 24.
3 Phedé,