Page 232 [232]
OCR
164 DESIDERI ERASME cos... Y tot això què son sinó símptomes de follia? No cal donchs admirarse de que’ls Apòstols hagin sigut sospitats de gent que bevía massa y de que Sant Pau als jochs del jutge Festus hagi passat per foll!... Pero ja que he revestit Za pell del lleó, vull anar més lluny y demostrarvos que la felicitat obtinguda pels cristians al preu de tants sacrificis no ‘es en cert modo més que un genre de demencia. No vos escandaliseu de les paraules; considereu solament les coses. Primo, los cristians son quasi del parer dels platonichs pera reconeixer que l’ànima se troba empresonada ab lligams corporis y que la espessedat de la materia l’impideix de contemplar la Veritat y de rejoirsen. Plat6 defineix la filosofia: l’estudi de la mort? perque desprèn l'ànima de les coses visibles y materials, com ho fa la mort. Així, mentres l’ànima fa bon us dels òrguens del cos, diem que es sensata, pero quan rompent los seus lligams vol deslliurarse, intentant fugir de sa presó, diem que delira. Que eixa situació provingui de malaltía corporal o de feblesa dels òrguens, la follía es evident. No obstant, veyeu eixos folls predir les coses * Actes dels Apòstols, XXVI, 24. 3 Phedé,
