Page 231 [231]
OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 163 citar en son lloch: Oblideu les culpes de ma jovenesa y ‘ls meus mancaments. Ja veyeu los dos motius qu’invoca pera ser perdonat: los pochs anys, de qui jo soch la concellera, y ‘ls mancaments, qual nombre atesta una gran dosis de follia. LXVI. Pera no divagar y dirho tot d’una vegada observaréu que la mateixa religió cristiana sembla tenir una certa afinitat ab la senzillesa d’esprit y que no s’avé gayre ab l’astuta saviesa. Ne voleu probes? Observeu de primer que ’ls infants, los valetudinaris, les dònes y ‘ls ignocents son los més entusiastes de les cerimonies religioses y que sempre rodan prop dels altars guiats únicament per l’instint de natura... Ja sabeu també que ’ls primers predicadors de la fe feyan gran estat de la senzillesa y han sigut adversaris implacables dels saviaços. Pera acabar, no hi ha cap foll comparable als qui soptadament s’inflaman ab l’ardor de la devocié cristiana... Prodigan Ilurs riqueses, menyspreuen les injuries, se deixan enganyar, no fan cap diferencia entre amichs y enemichs, detestan los plers, dejunan, ploran, se mortifican, s'humilian. Desgustats de la vida, desitjan la mort; sembla verament que llur ànima visqui fòra de llur Ac ne quæ sunt infinita persequar, utque summatim dicam, videtur omnino Christiana religio..,
