Page 226 [226]
OCR
158 DESIDERI ERASME nirles. Volia solament fervos observar que si eixos doctors divins s'han preses tals libertats, jo, que no soch més que tedlech de palla, tinch dret a indulgencia per si de cas totes les cites qu’he aduhides no son d’una exactitut rigorosa... Tornem a Sant Pau... Soporteu plàcidament als folls, diu parlant d’ell mateix, æfegint: Accepteume com a foll, y després: Jo no parlo com Deu mana sino en un accés de follia. També diu: Tots som folls per J. C. Quin elogi més pompés de la Follia!, y per boca de qui! Encara va més Iluny, recomana expressament la follia com una cosa molt necessaria y d’una utilitat grandissima: que si un d'entre vosaltres se creu sensat, se torni foll, pera serho. Y, en Sant Lluch, J.C. tracta de folls als dos deixebles que trobà anant a Emaús. Qué té donchs d’estrany que ’l diví Pau atribuheixi a Deu en persona un gra de follia? La follia de Deu, diu en cert passatge, val més que la saviesa dels homens’. Bé es veritat que Orígenes, en son comentari, no vol que ’s prengui eixa follia al peu de la Iletra com tampoch ho admet en eixa frase: Lo misteri de la creu es una follia pels qui moren per ella. Ep. als Corintis, I, 1, 25.
