Page 225 [225]
OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 157 qual arrogancia anunciava un tedlech respongué ab vehemencia que l’apòstol Sant Pau havia dictat eixa lley dihent: Eviteu («devita») l'herètich després d'una o dues advertencies. L’home repeti eixes paraules ab veu de trò, semblava haver perdut l’enteniment, y terminà explicant que l’herètich devia ser suprimit d’entre ‘ls mortals («de vita»). Alguns se posaren a riure, altres foren de parer que la seva invenciò era del tot teològica, tots cridavan, y llavors s’alçà un advocat de Tenedos, com se sol dir, un doctor irrefragable, que s’explica en eixos termes: «Escoltéume, esta escrit: no deixeu viure al malfactor, ara donchs, tot herètich es malfactor, ergo, etc.» Los concurrents admiraren l’argument genial d’aquell home, que obtingué ’1 sufragi de tots los ignares que l’escoltavan. A ning se li acudi que la lley citada se referia als bruxots, als encantadors, als màgichs, que ’l1s Hebrèus designan baix lo nom de malfactors... Pera ser Ilôgichs, la fornicacié y l’ubriaguesa deurien ser també castigades ab la pena capital. LXV. Excuseume de cometre la follia de parlarvos de semblants aseries, tant nombroses, que tots los volums de Chrysippos y de Didynos no bastarian pera conteVerum hac stulte persequor...
