Page 227 [227]
OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 150 Mes perqué atormentarme vanament en recollir tants testimonis? En los psalms mistichs!, J. C., parlant a son Pare, li diu: Vos coneixeu ma follia... lo qual sería proba del perquè ’ls senzills son tan grats a Deu. A mon entendre, aixís com los monarques se malfíen de la gent massa entenimentada, testimoni Julius César, que no podía sofrir als virtuosos Brutus y Casius y a qui ’l disbauixat March Antoni no inspirava cap repulsió ?, testimoni encara la conducta de Neró ab Sèneca, la de Dionís ab Plató, plaentse en cambi ab los esprits senzills y rústechs; aixís també J. C. detesta y condemna als justos que s’enorgulleixen de Ilur integritat. Sant Pau ho atesta clarament en eixes paraules: Deu ha escollit lo que ’l mon tracta de follia, y en eixes altres: Deu ha volgut salvar als homens per la follia, perque no podien ser regenerats per la cordura. N. S. en persona ho declara quan diu per boca del profeta: Jo abatré la cordura dels justos y la prudencia dels prudents, y quan se felicita de no haver revelat lo misteri de la Salvacié als savis y d’haverlo 4, Ep. als Corintis, I, x,:18. 2 Los amichs de César li concellavan que desconfiés d’Antoni y de Dolabella. No, respongué ell, los disbauixats no son de temer, ho son los magres, los pálits, designant a Brutus y a Cassius.
