Page 226 [226]
158 DESIDERI ERASME
nirles. Volia solament fervos observar que
si eixos doctors divins s'han preses tals li¬
bertats, jo, que no soch més que tedlech de
palla, tinch dret a indulgencia per si de cas
totes les cites qu’he aduhides no son d’una
exactitut rigorosa...
Tornem a Sant Pau... Soporteu plàcida¬
ment als folls, diu parlant d’ell mateix, æfe¬
gint: Accepteume com a foll, y després: Jo
no parlo com Deu mana sino en un accés de
follia. També diu: Tots som folls per J. C.
Quin elogi més pompés de la Follia!, y per
boca de qui! Encara va més Iluny, recomana
expressament la follia com una cosa molt
necessaria y d’una utilitat grandissima: que
si un d'entre vosaltres se creu sensat, se torni
foll, pera serho. Y, en Sant Lluch, J.C. tracta
de folls als dos deixebles que trobà anant
a Emaús. Qué té donchs d’estrany que ’l
diví Pau atribuheixi a Deu en persona un
gra de follia? La follia de Deu, diu en cert
passatge, val més que la saviesa dels ho¬
mens’. Bé es veritat que Orígenes, en son
comentari, no vol que ’s prengui eixa follia
al peu de la Iletra com tampoch ho admet
en eixa frase: Lo misteri de la creu es una fo¬
llia pels qui moren per ella.
Ep. als Corintis, I, 1, 25.