Page 221 [221]
ELOGI DE LA FOLLÎA 153
car ho soch més que ningú, n'ha fet un ca¬
pítol nou y després, donant probes de sa
profonda dialèctica, l’ha partit en dos, in¬
terpretant la cosa en eixes paraules: Jo
parlo com un foll, es a dir, si ’m trobeu in¬
sensat de compararme als Apòstols, vos ho
semblaré encara més preferintme a ells».
Després se distreu y no ’n parla més.
LXIV. Mes, diréu vosaltres, per qué ci¬
teu un sol tedlech?, no es cosa sabuda que ’ls
tedlechs tenen dret d’estendre, d’estirar lo
cel en tots sentits com un cuyro, es a dir,
les Santes Escriptures? Los textes sagrats de
Sant Pau ofereixen contradiccions que no
son en l’original, y si creyeu a Sant Geroni,
que sabia cing llengues, Sant Pau, havent
vist per atzar a Athenes l’inscripciò d’un
altar, la desnaturalisà pera tréuren un ar¬
gument en favor de la fe Cristiana. Ne su¬
primí tot lo que podía contradirlo, y no ‘n
queda més que ’ls dos mots finals: a! deu in¬
conegut, alterats també, car l'inscripció por¬
tava: Als deus de l Assia, de l'Europa y de
l'Africa, als deus inconeguts y estrangers.
Sens dupte, seguint lo seu exemple, la rassa
dels tedlechs escarbota tres o quatre engru¬
nes aci y alli, desnaturalisantles sovint y
fentsen un’arma. Ho fan ab tan feliç im¬
20
Sed cur
anxie me
unius exem¬
plo tueor?