Page 220 [220]
152 DESIDERI ERASME
l’Apòstol no vol dir res de lo que li feu dir.
No vol donar a entendre que sia més foll
que ‘Is altres homens, després d’haver dit:
Ells son ministres de J. C. y jo també; no
content de igualarse als altres, afegeix, per
correccié: Jo ho soch mes qu’ells, sentint que,
no solament era l’igual dels Apòstols, sinò
que ‘ls era un poch superior. Y, per no ofen¬
drels ab eixa veritat ardida, posa l'afirmació
sota ’1 vel de la follia. Jo parlo poch sensata¬
ment, afegeix, sabent que ’ls folls son los
unichs que poden dir la veritat sense ferir
a ningú.»
Per mi, que Sant Pau hagi volgut dir això
o allò, que ho decideixin los teòlechs, eixos
doctoraços grans, grossos y grassos tan ben
vistos del públich y ab qui la major part dels
nostres doctors més s’estiman anar errats
que no pas seguir la veritat ab eixos savis
instruhits en des tres llengues. Fan tant de
cas d’eixos grechs com dels gays y papagays.
Ademés, un gloriós tedlecht, de qui no vull
dir lo nom perque les meves cotorres no li
Nengin l’epitete dels grechs, l’ase devant la
lira, ha explicat eix passatge d’una ma¬
nera magistral. De «jo parlo com un foll,
i Nicolau de Lyre, de Vordre dels Minims, nat a Lyre
prop d’Evreux.