OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 153 car ho soch més que ningú, n'ha fet un capítol nou y després, donant probes de sa profonda dialèctica, l’ha partit en dos, interpretant la cosa en eixes paraules: Jo parlo com un foll, es a dir, si ’m trobeu insensat de compararme als Apòstols, vos ho semblaré encara més preferintme a ells». Després se distreu y no ’n parla més. LXIV. Mes, diréu vosaltres, per qué citeu un sol tedlech?, no es cosa sabuda que ’ls tedlechs tenen dret d’estendre, d’estirar lo cel en tots sentits com un cuyro, es a dir, les Santes Escriptures? Los textes sagrats de Sant Pau ofereixen contradiccions que no son en l’original, y si creyeu a Sant Geroni, que sabia cing llengues, Sant Pau, havent vist per atzar a Athenes l’inscripciò d’un altar, la desnaturalisà pera tréuren un argument en favor de la fe Cristiana. Ne suprimí tot lo que podía contradirlo, y no ‘n queda més que ’ls dos mots finals: a! deu inconegut, alterats també, car l'inscripció portava: Als deus de l Assia, de l'Europa y de l'Africa, als deus inconeguts y estrangers. Sens dupte, seguint lo seu exemple, la rassa dels tedlechs escarbota tres o quatre engrunes aci y alli, desnaturalisantles sovint y fentsen un’arma. Ho fan ab tan feliç im20 Sed cur anxie me unius exemplo tueor?