pudencia que ‘ls juriconsults ne senten ge¬
losia.
Ahont no arriba llur ardidesa, quan veyem
lo gran...1 (anava a pronunciar lo seu nom,
pero recordo novament lo proverbi grech),
quan veyem a un tan gran doctor deduhir de
les paraules de Sant Lluch un sentit que
s'acorda ab lo pensament de J. C. com lo
foch ab l'aygua?
Apropantse un d’eixos perills greus que
fan corre als clients vers los patrons dis¬
posats a combatre ab ells ab totes llurs for¬
ces, J. C. volgué destruir en l'esprit dels
seus deixebles la confiança que tenien en
eixa mena de defensa y’ls preguntà si ’ls
havía mancat res dençà que ’ls havía en¬
viats en missió desprovistos de tot, sense
calçat pera resguardar llurs peus de les pun¬
xes y ’l pedruscall, sense alforjes pera pre¬
servarlos de la fam. Y com sia qu’ells res¬
ponguessin que may los havia mancat res,
llavors los digué: Ara, aquell qui tingui un
sach o una bossa que la llengi y que’l qui no’n
tingut vengui sa tunica pera comprarse un
glavt. Com tota la doctrina. de J. C. es dol¬
cura, paciencia, menyspreu de la vida, qui
no compren lo sentit d’eixes paraules? J. C.