Page 220 [220]
OCR
152 DESIDERI ERASME l’Apòstol no vol dir res de lo que li feu dir. No vol donar a entendre que sia més foll que ‘Is altres homens, després d’haver dit: Ells son ministres de J. C. y jo també; no content de igualarse als altres, afegeix, per correccié: Jo ho soch mes qu’ells, sentint que, no solament era l’igual dels Apòstols, sinò que ‘ls era un poch superior. Y, per no ofendrels ab eixa veritat ardida, posa l'afirmació sota ’1 vel de la follia. Jo parlo poch sensatament, afegeix, sabent que ’ls folls son los unichs que poden dir la veritat sense ferir a ningú.» Per mi, que Sant Pau hagi volgut dir això o allò, que ho decideixin los teòlechs, eixos doctoraços grans, grossos y grassos tan ben vistos del públich y ab qui la major part dels nostres doctors més s’estiman anar errats que no pas seguir la veritat ab eixos savis instruhits en des tres llengues. Fan tant de cas d’eixos grechs com dels gays y papagays. Ademés, un gloriós tedlecht, de qui no vull dir lo nom perque les meves cotorres no li Nengin l’epitete dels grechs, l’ase devant la lira, ha explicat eix passatge d’una manera magistral. De «jo parlo com un foll, i Nicolau de Lyre, de Vordre dels Minims, nat a Lyre prop d’Evreux.
