Page 219 [219]
ELOGI DE LA FOLL{A ISI
A major abundament, les Santes Escrip¬
tures concedeixen al foll una naturalesa càn¬
dida, mentres que ’l sensat se crèu sense
parell. Així esplico jo ’1 passatge del Capi¬
tol X del Ecclesiastes hont diu: un foll que
camina son cami, essent insensat, creu que
tots los altres son com ell. No es la summa
candor comparar tothom a un mateix, y,
quan cada hú està infatuat de sa persona,
atribuhir als altres les seves qualitats? Sa¬
lomon, tot y sent un gran rey, no s’aver¬
gonyeix de dir en lo capitol XXX Jo
soch lo mes foll dels homens, y Sant Pau,
eix doctor dels Gentils, escribint als de Co¬
rintho accepta ’l títol de foll. Jo parlo com
un foll car ho soch més que ningú, com si fos
deshonrés qu’un altre l’avantatgés en follia.
Pero ja ’m sembla que sento murmurar a
certs Grechs denerits que volen treure ’ls
ulls a les gralles, es a dir, a la major part dels
tedlechs d’avuy dia; ja ’m sembla que ‘ls
veig prenent notes pera redactar unes pro¬
clamacions que seran terra als ulls del lec¬
tor. L’Alpha de la colla o al menys la Beta!
es mon car Erasme, que cito sovint perque
l’estimo «Quina cita més absurda! cridaréu,
es ben digne de la Follia! La sentencia de
* Alfa primera lletra del alfabet grech, beta segona, etc.