Page 219 [219]
OCR
ELOGI DE LA FOLL{A ISI A major abundament, les Santes Escriptures concedeixen al foll una naturalesa càndida, mentres que ’l sensat se crèu sense parell. Així esplico jo ’1 passatge del Capitol X del Ecclesiastes hont diu: un foll que camina son cami, essent insensat, creu que tots los altres son com ell. No es la summa candor comparar tothom a un mateix, y, quan cada hú està infatuat de sa persona, atribuhir als altres les seves qualitats? Salomon, tot y sent un gran rey, no s’avergonyeix de dir en lo capitol XXX Jo soch lo mes foll dels homens, y Sant Pau, eix doctor dels Gentils, escribint als de Corintho accepta ’l títol de foll. Jo parlo com un foll car ho soch més que ningú, com si fos deshonrés qu’un altre l’avantatgés en follia. Pero ja ’m sembla que sento murmurar a certs Grechs denerits que volen treure ’ls ulls a les gralles, es a dir, a la major part dels tedlechs d’avuy dia; ja ’m sembla que ‘ls veig prenent notes pera redactar unes proclamacions que seran terra als ulls del lector. L’Alpha de la colla o al menys la Beta! es mon car Erasme, que cito sovint perque l’estimo «Quina cita més absurda! cridaréu, es ben digne de la Follia! La sentencia de * Alfa primera lletra del alfabet grech, beta segona, etc.
