OCR
150 DESIDERI ERASME d'ocupar l'últim lloch, y, com veyeu, observa fidelment lo precepte Evangèlich. En quant a la superioritat de la Folla sobre la saviesa, l’autor de l’Ecclesiastes, sia qui sia, l’atesta netament en lo Capitol XLIV. Mes avans de citar ses propies paraules desitjo que ’m faciliteu la meva inducció per una resposta corresponent, com fan, en Plató, los qui discuteixen ab Sòcrates. ¿Què es preferible amagar, un objecte rar y preciós o un objecte comú y sense valor?... No responeu? No hi fa res: respondrà per vosaltres aquell proverbi grech que diu: la gerra a la porta, y no siau impius rebutjantlo, car Aristòtil, lo deu de nostres Mestres, es qui ’l cita. Se troba entre vosaltres qui sía tan foll que deixi al mitj del carrer sa moneda o ’ls seus joyells? No, no ho crech. Lo que feu es guardarlos en los recons més amagats de vostres caixes, y lo qu’abandoneu a la via publica es la brossa, lo que no val res. Donchs, si amagueu los objectes preciosos y exposeu los qui son sense preu, no resulta evident que la saviesa, que ningú vol celar, val menys que la follia, que tothom procura tenir amagada?... Heus ací les propies paraules del testimoni invocat: «’home que cela sa follia val més que ‘l qui cela sa prudencia.»