Page 215 [215]
ELOGI DE LA FOLLÎA 147
sab que ’1 major bé es aquell de que bene¬
fician un major nombre d’homens.
LXIII. Pero tals autoritats serien potser
sense pes als ulls dels Cristians; invocaré
donchs, si ho permeteu, lo testimoni de les
Santes Escriptures pera apuntalar, com
diuen los savis, y fonamentar les meves ala¬
bances. De primer demanaré vénia als ted¬
lechs de péndrem eixa llibertat, y després,
com la tasca es dificultosa y que potser seria
desagradable a les Muses de tornar altre ve¬
gada de l’Helicé per una qüestió que no ls
interessa, penso que val més, ja que vull
teologar, que pera caminar entre espines in¬
voqui l’ânima de Scot!, més espinosa qu’un
porch-espi y qu’un erissé, conjurantla de
que passi al meu cervell y que després se ’n
torni hont vulgui, encara que sia al dia¬
ble!... Quant me plauria cambiar de figura y
pendre ‘ls posats d’un tedlech! Mes temo ser
acusada de plagiaria y que s’imaginin qu’he
furtat los manuscrits de nostres Mestres al
veure que sé tanta teologia. No té però res
d’extraordinari, que vivint fa tants anys en¬
4 John Dun Scot, cèlebre filésof y tedlech de l’ordre
dels Minims, fou anomenat Doctor Subtil. Erasme en le¬
xemplar de Basilea explica ’] dibuix d’ Holbein que ’l repre¬
senta, dient: ànima de Scot dejecta per baix arguments
estults.
Atqui for¬
tassis apud
Christianos
horum levis
est auctori¬
tas...