Page 216 [216]
148 DESIDERI ERASME
tre tedlechs se m’hagin encomanat alguns
granets de teologia. Priap, eix Deu de fusta
de figuèra, no ha retingut uns quants mots
de la llengua grega mentres son amo llegia?
Y 'l gall de Llucia, freqiientant als homens,
no consegui expressarse clarament? Comen¬
cem donchs baix eixos ditxosos auspicis.
Se troba escrit en lo primer capitol de
l’Ecclesiastes: lo nombre dels folls es infinit...
y eix mot infinit no vos sembla voler indicar
la totalitat dels homens, a l'excepció d'una
infima minoría de qui ningú s'adona? Jere¬
mías es encara més esplícit quan diu en lo
Capítol X: tothom ses tornat foll per sa propia
saviesa, quan atribueix la saviesa a Deu y
deixa la Follia als homens. En altre passatge
anterior havía dit: que l’home no ’s glorifiqui
de la seva saviesa... Y per què, preguntarém
a excelent Jeremías, per què vedar a l'home
glorificarse de sensat? Per la senzilla rahó,
respondria ell, de que l'home es foll. Tor¬
nem a l’Ecclesiastes: Quan diu Vanitat de
vanitats, tot no es més que vanitat, sèmblam
claríssim lo que vol dir: que la vida humana
no es més que un joch de folls. També con¬
firma la sentencia de Ciceró tan alabada: la
terra está plena de folls; y eixes enrahonades
paraules de l’Ecclesiastes: Lo foll es cambiant
com la lluna, lo sensat es permanent com lo