LXII. Primo. Tots sabeu, mercés a un
proverbi conegudissim, que sî la cosa man¬
ca, es bo tenirne la apariencia, y per tal mo¬
tiu convé ensenyar als infants eixa mà¬
xima: fingirse foll quan s'escau, es lo sum¬
mum de la saviesa. Jutjeu donchs si la
Follía es cosa escelent quan la seva sola
imitació es tinguda en tanta estima pels sa¬
vis! Horaci, eix grasselló y lluent porcell del
remat d’Epicuri parla encara ab major
franquesa; ell recomana mesclar la follia ab
la prudencia’. Bé es veritat que diu un bri
de follia, en lo qual va errat... Diu també
que es util extravagar a bon scient®, y en
altre passatge diu que prefereix passar per
un foll insipit que torturarse pera tenir bon
seny*. En Homer Ilegiréu que Telemacos,
a qui ’l1 poeta prodiga tota mena d’elogis,
es anomenat de temps en temps follet, y ‘ls
tràgichs aplican eix epitete de bon auguri
als infants y adolescents. Lo divi poema
de l'Iliada no es més que ’1 mirall hont se
reflecta la follia dels pobles y dels reys. Y,
voleu major elogi que la sentencia de Ci¬
ceró: la terra está plena de folls? Tothom
Cató. Dístichs morals, 11, 17.
Odes, IV, 12, 17.
Td, 28.
Epistoles, II, 2, 127, 129.