Page 215 [215]
OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 147 sab que ’1 major bé es aquell de que benefician un major nombre d’homens. LXIII. Pero tals autoritats serien potser sense pes als ulls dels Cristians; invocaré donchs, si ho permeteu, lo testimoni de les Santes Escriptures pera apuntalar, com diuen los savis, y fonamentar les meves alabances. De primer demanaré vénia als tedlechs de péndrem eixa llibertat, y després, com la tasca es dificultosa y que potser seria desagradable a les Muses de tornar altre vegada de l’Helicé per una qüestió que no ls interessa, penso que val més, ja que vull teologar, que pera caminar entre espines invoqui l’ânima de Scot!, més espinosa qu’un porch-espi y qu’un erissé, conjurantla de que passi al meu cervell y que després se ’n torni hont vulgui, encara que sia al diable!... Quant me plauria cambiar de figura y pendre ‘ls posats d’un tedlech! Mes temo ser acusada de plagiaria y que s’imaginin qu’he furtat los manuscrits de nostres Mestres al veure que sé tanta teologia. No té però res d’extraordinari, que vivint fa tants anys en4 John Dun Scot, cèlebre filésof y tedlech de l’ordre dels Minims, fou anomenat Doctor Subtil. Erasme en lexemplar de Basilea explica ’] dibuix d’ Holbein que ’l representa, dient: ànima de Scot dejecta per baix arguments estults. Atqui fortassis apud Christianos horum levis est auctoritas...
