Page 213 [213]
ELOGI DE LA FOLL{A 145
reu a la fortuna, quin guany pot esperar lo
marxant que s’alarma per un perjuri, que
s’avergonyeix per una mentida, que sent
los escrúpols ridícols dels virtuosos sobre ’l
furt y ’usura? Si ambicioneu honors y rique¬
ses de l'Iglesia, sapigueu qu’un bou, qu’un
ase los obtendrà més aviat que no pas un
virtuós. Si ameu los plers, les bones moces,
que ‘n son l'ànima, heu d'entendre que ’s
donan de tot cor als folls y fugen dels en¬
tenimentats, com dels escorpins. En suma,
qui vol viure ab una miqueta d’esbarjo y
d’alegria comença per repudiar al virtuós
admetent ab preferencia qualsevulga altre
animal... Dirigiuvos donchs a qui voldreu,
papes, prínceps, jutges, magistrats, amichs,
enemichs, grans, petits, no reexireu més
qu’ab escuts d’or.
Y encara que’l meu Elogi sembli una déu
inestroncable, caldrà però que m’aturi... Vull
donchs terminar; mes avans demostraré en
quatre paraules que molts grans escriptors
m’han celebrada en llurs escrits y en llurs
actes. Així no diréu que jo soch única en
alabarme follament y ’ls legistes no m’acu¬
saràn de parlar sense fer citacions. A
l'exemple de lo que ells acostuman, pro¬
duiré citacions que no tindràn res que veure
ab lo meu tema.
19