OCR
ELOGI DE LA FOLL{A 145 reu a la fortuna, quin guany pot esperar lo marxant que s’alarma per un perjuri, que s’avergonyeix per una mentida, que sent los escrúpols ridícols dels virtuosos sobre ’l furt y ’usura? Si ambicioneu honors y riqueses de l'Iglesia, sapigueu qu’un bou, qu’un ase los obtendrà més aviat que no pas un virtuós. Si ameu los plers, les bones moces, que ‘n son l'ànima, heu d'entendre que ’s donan de tot cor als folls y fugen dels entenimentats, com dels escorpins. En suma, qui vol viure ab una miqueta d’esbarjo y d’alegria comença per repudiar al virtuós admetent ab preferencia qualsevulga altre animal... Dirigiuvos donchs a qui voldreu, papes, prínceps, jutges, magistrats, amichs, enemichs, grans, petits, no reexireu més qu’ab escuts d’or. Y encara que’l meu Elogi sembli una déu inestroncable, caldrà però que m’aturi... Vull donchs terminar; mes avans demostraré en quatre paraules que molts grans escriptors m’han celebrada en llurs escrits y en llurs actes. Així no diréu que jo soch única en alabarme follament y ’ls legistes no m’acusaràn de parlar sense fer citacions. A l'exemple de lo que ells acostuman, produiré citacions que no tindràn res que veure ab lo meu tema. 19