OCR Output

ELOGI DE LA FOLLIA 135

minat es ja hora de dinar. Al eixir de taula,
vinga jugar als daus, a escachs, a loca;
vingan parásits que fan riure, dones galants,
divertiments, fades converses, lo conjunt,
interromput per una o dues colacions, y
sense adonarsen arriba l’hora del gran so¬
par sempre seguit de cants y dances... Aixi
passan les hores, los mesos y ’ls anys.

A mi, positivament, me venen ganes de
vomitar quan veig eixos sers fastuosos,
eixes nimfes que ’s creuen quasi divines per¬
que arrocegan una cuha ben llarga, eixos
inflats personatges que s’agitan pera po¬
sarse ben aprop del Jupiter, tots tant més
orgullosos quant més feixuga sia la cadena
que ‘Ils penja al coll, testimoni de força y
d’opulencia.

LVII. Los sobirans pontifex, los carde¬
nals y ‘ls bisbes imitan fa alguns temps la
conducta dels Princeps. Deurian no obstant
pensar que ’l roquét albissim que portan es
l'emblema d’una vida sens macula; que la
mitra de dues puntes lligades per un sol Ilas
indica ’1 coneixement profon de l’Antich y
del Nou Testament; que ‘ls seus guants
los adverteixen de que deuen administrar los
sacraments ab les mans no contaminades
per les coses humanes; que ’l bácul los reco¬

Ac princi¬
pum quidem
institutum,
summi ponti¬
fices, cardina¬
les, & epis¬
copi jampri¬
dem gnaviter
æmulantur,
ac prope su¬
perant.