LVI. Y que direm dels cortisans? No
hi ha res de més baix, de més servil, de més
nesci y no obstant pretenen ser tinguts per
grans personatges. No hi ha més que un
punt sobre ’] qual donin probes de modes¬
tia: contents de rumbejar sobre llurs per¬
sones l'or y pedreries, la porpra y altres
emblemes de virtut y saviesa, deixan als
altres la cura de posar les virtuts en prâc¬
tica. Llur felicitat major es la de pro¬
clamarse subjectes de llur Senyor, la de
saludarlo ab quatre frases apresas de chor,
tractantlo de Soberanía, de Magnificencia,
de Serenitat, de compondres un exterior
agradable.
Eixos son los mèrits que caracterisan al
ver home de Cort, al gran senyor de la No¬
blesa; mes si examineu ab atenció llur ma¬
nera de viure, veuréu que son uns verita¬
bles Pheacins, uns amants de Penélope... ja
coneixeu l'acabament del verst. L’Echo vos
lo dirà millor que jo.
S’estan al llit fins a mitj día, un capellà
de la casa, prop de l’espona, los enllesteix
una missa, qu’ouhen quasi acotxats; se
llevan, se desdejunan y ’l desdejuni ter¬