OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 135 minat es ja hora de dinar. Al eixir de taula, vinga jugar als daus, a escachs, a loca; vingan parásits que fan riure, dones galants, divertiments, fades converses, lo conjunt, interromput per una o dues colacions, y sense adonarsen arriba l’hora del gran sopar sempre seguit de cants y dances... Aixi passan les hores, los mesos y ’ls anys. A mi, positivament, me venen ganes de vomitar quan veig eixos sers fastuosos, eixes nimfes que ’s creuen quasi divines perque arrocegan una cuha ben llarga, eixos inflats personatges que s’agitan pera posarse ben aprop del Jupiter, tots tant més orgullosos quant més feixuga sia la cadena que ‘Ils penja al coll, testimoni de força y d’opulencia. LVII. Los sobirans pontifex, los cardenals y ‘ls bisbes imitan fa alguns temps la conducta dels Princeps. Deurian no obstant pensar que ’l roquét albissim que portan es l'emblema d’una vida sens macula; que la mitra de dues puntes lligades per un sol Ilas indica ’1 coneixement profon de l’Antich y del Nou Testament; que ‘ls seus guants los adverteixen de que deuen administrar los sacraments ab les mans no contaminades per les coses humanes; que ’l bácul los recoAc principum quidem institutum, summi pontifices, cardinales, & episcopi jampridem gnaviter æmulantur, ac prope superant.