OCR
Jam quid de proceribus aulicis commemorem... 134 DESIDERI ERASME LVI. Y que direm dels cortisans? No hi ha res de més baix, de més servil, de més nesci y no obstant pretenen ser tinguts per grans personatges. No hi ha més que un punt sobre ’] qual donin probes de modestia: contents de rumbejar sobre llurs persones l'or y pedreries, la porpra y altres emblemes de virtut y saviesa, deixan als altres la cura de posar les virtuts en prâctica. Llur felicitat major es la de proclamarse subjectes de llur Senyor, la de saludarlo ab quatre frases apresas de chor, tractantlo de Soberanía, de Magnificencia, de Serenitat, de compondres un exterior agradable. Eixos son los mèrits que caracterisan al ver home de Cort, al gran senyor de la Noblesa; mes si examineu ab atenció llur manera de viure, veuréu que son uns veritables Pheacins, uns amants de Penélope... ja coneixeu l'acabament del verst. L’Echo vos lo dirà millor que jo. S’estan al llit fins a mitj día, un capellà de la casa, prop de l’espona, los enllesteix una missa, qu’ouhen quasi acotxats; se llevan, se desdejunan y ’l desdejuni terí «Sponsi Penelopes, nebulones»... (Aymants de Pené lope, abjectes.) Hor. Ep. II, L. I.