OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 133 y llavors, tranquils y satisfets, s'imaginan fer llur dever anant de cacera, criant hermosos cavalls, venent a llur profit les magistratures y goberns locals, inventant a cada punt medis nous d’afavorir als ciutadans pera fer passar llur fortuna a la seva Arca Reyal, imaginant tota mena de pretextes adrets que donan a la disposició més inicua un semblant d'equitat, tenint la precaució de pronunciar qualque bona paraula pera guanyar adeptes. Figuréuvos un home, com son la major part dels Prínceps, ignorant de les lleys, quasi enemich del bé publich, que no consulta més que ‘Is seus interéssos personals, donat del tot a la disbauxa, detestant la sciencia, la llibertat y la justicia, sense més regla que ’] seu interés o la fantasía. Donéuli ademés un collar d’or, simbol de totes les virtuts, una corona gurnida de diamants pera recordarli que deu brillar sobre ’ls altres homens per la puresa y esclat de ses virtuts; un sceptre, simbol de la Justicia; la porpra, emblema d’un cor enflamat d’amor per son Poble... Un Princep que comparés lo que les seves insignes represen» tan ab la vida que fa, s’avergonyiria de portar uns ornaments, que un intérprete maliciós podría comparar a oripells de teatre.