OCR
132 DESIDERI ERASME jecte de totes les mirades, tenint present qu’ell pot, qual un astre benefactor, aspergir la felicitat sobre ’ls seus sotmesos, o, com una cometa funesta, sembrar per tot la desolació y la mort. Un Príncep deu saber que ’ls vicis dels particulars restan abscons entre la multitut; però que ell, per la seva elevació, está colocat de manera que una falta seva pot ser causa de perversions sens nombre. La naixença, los plers, la llibertat, ladulació, lo luxe y mil altres circunstancies fan que ’l Príncep sía portat a fallir. Ha de vetllar donchs pera no ser seduhit per les sirenes que voldrien veurel prevaricar, y, sense parlar de les tretes, odis y altres perills que menacan continuament la seva vida, ha de pensar sempre en que al morir haura de donar compte dels seus actes a un Rey de Reys, compte tant més terrible quant més extès hagi sigut l’Imperi que ell haurà regit. En veritat que si ‘Is Princeps se fessin totes eixes reflexions, y les ferien si fossin sensats, no crech que poguessin fruir en llur vida un sol instant de repòs y de solaç. Però jo 'm cuydo d’allunyar d’ells tot desfici inspirantlos l’idea de donarse bona vida, de no escoltar més que les veus dels qui ’ls afalagan y ‘Is llevan tota mena d’inquietut;