OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 131 divers motius, y, més que per altre cosa, perque en ells vuydin tota la malavolenga que portan als respectius marits. Ara compendréu sens dupte quin agrahiment me deuen eixos pedants que per llurs simieríes, aseries y crits inarticulats, creyentse uns Antons o uns Paus, exerceixen sobre humanitat un positiu despotisme. LV. Pláume però deixar eixos histrions tan ingrats dissimulant lo que ’m deuen; simulant, com hipocrites, la pietat. Vull parlarvos dels Reys y dels Prínceps; ja fa temps que vull ferho. Parlem donchs d’eixos grans personatges que ’m tributan . un culte leyal y sincer, com convé a homens lliures. D’ells vos diré que si tinguessin so‘lament mitj’onça de bon seny serien molt de planyer y que no’s trobaria qui volgués guanyar un trono al preu d’un perjuri o d’un parricidi, qui volgués carregarse ab l’enorme feix qu’ha de portar a coll l’home qui verament regna; car un Princep deu travallar, no solament pera ell, sinò pera ‘Is seus subjectes, consultant únicament limterès públich, no infringint pera res ni per ningú les lleys qu’ell ha promulgades y qu'ell deu fer executar; responent de l'integritat dels magistrats, pensant qu’es obVerum ego istos histriones tam ingratos beneficiorum meorum dissimulattores...