jecte de totes les mirades, tenint present
qu’ell pot, qual un astre benefactor, aspergir
la felicitat sobre ’ls seus sotmesos, o, com
una cometa funesta, sembrar per tot la de¬
solació y la mort. Un Príncep deu saber
que ’ls vicis dels particulars restan abscons
entre la multitut; però que ell, per la seva
elevació, está colocat de manera que una
falta seva pot ser causa de perversions
sens nombre. La naixença, los plers, la
llibertat, ladulació, lo luxe y mil altres
circunstancies fan que ’l Príncep sía por¬
tat a fallir. Ha de vetllar donchs pera no
ser seduhit per les sirenes que voldrien veu¬
rel prevaricar, y, sense parlar de les tretes,
odis y altres perills que menacan continua¬
ment la seva vida, ha de pensar sempre en
que al morir haura de donar compte dels
seus actes a un Rey de Reys, compte tant
més terrible quant més extès hagi sigut
l’Imperi que ell haurà regit.
En veritat que si ‘Is Princeps se fessin
totes eixes reflexions, y les ferien si fossin
sensats, no crech que poguessin fruir en
llur vida un sol instant de repòs y de solaç.
Però jo 'm cuydo d’allunyar d’ells tot des¬
fici inspirantlos l’idea de donarse bona vida,
de no escoltar més que les veus dels qui ’ls
afalagan y ‘Is llevan tota mena d’inquietut;