OCR Output

ELOGI DE LA FOLLÎA 109

a la vora d’ells venen los dialèctichs y ‘ls
sofistes; bestioles més sorolloses que l’aram
de Dodona, y qual xerrameca es superior
a la de vint comares de les més xerraires...
y encara, lo de ser xerraires se ‘Is podria
perdonar si no fossin querellosos... Per un
no res se disputan y, sovint, de tant discutir
surten de la veritat...; mes ‘l'amor propi ‘Is
fa ditxosos, y armats de tres silogismes se
barallan ab no importa qui, sobre no im¬
porta què. Llur obstinaciò ’1s fa invencibles,
encara que tinguin per contrincant a Sten¬
tor en persona.

LII. Després d’ells venen los filosofs,
venerables per llur barba y ‘1 Ilur manteo.
Se diuen sensats y comparan als qui no son
com ells, a sombres voladores. Quin suau de¬
liri quan s’empescan uns mons innombra¬
bles, quan amidan ab lo dit pole o ab una
beta lo sol y la Iluna, los estels y les esfe¬
res!..., quan esplican les causes del trò y
dels vents, dels eclipses y d’altres fenémens
inesplicables! Semblan, en veritat, uns se¬
cretaris del Constructor del mon arribats
tot ara del sagrat concell dels deus...
y lo graciós es que no saben res de cert,
essentne proba les disputes qu’entre ells
se suscitan. No saben absolutament res;

Sub hos pro¬

deunt Philo¬
sophi, barba
pallioque ve¬
rendi...