Porro Theo¬
logos silentio
transire for¬
tasse præsti¬
terit...
pero pretenen saberho tot. Fins s’ignoran
ells mateixos, no veuen sovint la pedra
que tenen devant, sía perque estiguin tras¬
tocats o perque pensin en falornies.
Però les idées, los universals!, les formes
separades, les materies primeres, les quid¬
ditats ?, les ecceitats*, los instants, tot lo
qui de tant imperceptible ni ’1 mateix Linx
ho veuría, ells tenen la pretensió de vèureho
clar. Dona bò contemplarlos quan des¬
denyant als ignares y servintse de triangles,
d’escayres, de cércols, de figures geométri¬
ques embrollades en forma labirintica, acom¬
panyades d'un aixam de lletres amunt y
avall, fan evolucionar tot allò deixant boca¬
badat a qui ‘ls escolta. Entr’ells n’hi ha
que treuen la planeta, consultan los astres,
prometen miracles extra-magichs!... no man¬
cantlos may gent prou beneyta pera escol¬
tarlos. Ara venen los tedlechs.
LIII. Potser més valdría no remenar
eix femer, no tocar eixa fusta pudenta; pero
no hi fa res, dihemne quatre paraules: Or¬
1 Porfir, en sa Introducció a la Lldégica d’Aristòtil, esta¬
bleix cinch untversals: lo genre, lespecie, la diferencia, lo
propi y accident.
2 Lo que una cosa es en ella mateixa.
Lo que indica la qualitat de ser present, com si eixa
qualitat pogués subsistir sense objecte.