Inter eru¬
ditos Jure¬
consulti sibi
vel primum
vindicant lo¬
cum...
alabantse mutuament per medi d’epistoles,
de sonets y panegirichs. «Vos sou un Alceus»,
diu lo primer; y vos «Vos sou un Callima¬
cos», respon laltre. «Vos sou un Ciceró», cri¬
da ‘I primer; «Vos sou més savi que Plató»
replica ’1 segon. Devegades fins cercan un
antagonista pera disputarse ab ell y acrei¬
xer llur reputació. Llavors lo públich inde¬
cís se divideix en dos camps, fins que ’Is dos
generals, després de llarga brèga, se retiran
satisfets, emportantse tots dos l’honor de
la victoria. La gent sensata riu d’uns y
altres dient que son folls. Ningú ho nega;
però mentres tant, gracies a mi, aquella
gent viu contenta y no donaria ’ls seus
èxits pels triomfs dels Scipions. Advertint
que ‘ls savis autèntichs, també ’m deuen
gran agrahiment y no podràn negarho sense
incorre en la més baixa ingratitut.
LI. Entre ’ls savis, los jurisconsults son
los qui volen anar sempre devant, los qui
son més vanitosos y, empenyent lo roch de
Sisyfos, aplican al mateix negoci centenars
de Ileys que no hi tenen res que veure,
acumulan gloses sobre gloses, opinions sobre
opinions fent passar la Ilur sciencia per la
més dificil de totes. S’imaginan que com més
abstruses sien les coses més mèrit tenen. Ben