les seves produccions, les trobin nescies. De
quin pès ha de ser per ell l’opinié de tan
pochs judiciosos en mitj del gran nombre
de folls que l’aplaudeixen?
Los més inteligents son encara los qui
` publican, signades per ells, obres que no
han inventades, atribuintse falsament la
gloria guanyada per un altre a copia de
travall, y que, fins acusats de plagi, son
ditxosos durant algún temps. Cal vèurels
com se pavanan quan se ’ls alaba en pú¬
blich, quan la gent diu: es ell, es lo fa¬
mos autor!, quan llurs llibres son exposats
a casa ’l llibreter y que sota ’ls títols de
lobra la gent hi veu unes quantes pa¬
raules quasi sempre en llengua estrangera,
totes escrites en caràcters estranys! Deus
inmortals!, que deuen voler dir aquelles pa¬
raules?, quant poquissima gent, en eix vast
univers, sera capac de desxifrarles!, y en¬
cara, enteses, quants seran los qui les apro¬
bin! Les paraules en qüestió son quasi sem¬
pre preses de llibres antichs, y les signatu¬
res: Telemacos, Stelenus o Läerte, Poly¬
crates o Thrasymacos; com si no fos més
fàcil intitular llur libre Lo Camalleó o la
Carabaça, o, imitant lo lenguatge dels filo¬
sofs: l Alpha o la Beta!
Es també cosa de riure veure eixos folls,