OCR Output

106 DESIDERI ERASME

gent docta y que no recusan per jutges ni
Persius ni Lelius' los trobo més dignes de
compassiò que d’enveja, car llur existencia
es una perpètua tortura. Afegeixen, cam¬
bian, retallan, deixan, prenen, reforjan, co¬
munican, guarden nou anys; no ’s troban
may satisfets d’ells mateixos, pagant ben
carament una recompensa vana: la Gloria!...
pagantla, no dormint, suant, atormentantse,
malmetentse la salut, sortintlos arrugues als
polços, perdent la vista fins a la cecitat;
cayent en la pobresa, l'enveja, les priva¬
cions, morint d'una mort prematura, passant
mil sufriments!... Sacrificis qu’eixos homens
entenimentats han cregut que devien fer
pera adquirir l’aprobacié de dos o tres lle¬
ganyosos.

Al contrari, quina follía més dolça la del
escriptor amich meu que, sense cap esforç,
escampa sobre ’l paper tot lo que li ve a la
pensa, tot lo que troba al bech de sa ploma...
unes falornies que no més li costan tinta
y paper. Sab perfectament que com més
aseríes escrigui més apreciat será de la mul¬
titut, es a dir, dels ignorants, y no se li
endona res de que tres sabiaços, llegint

1 Lucilus, poeta, diu que no escriu perque ’l critiqui

gent sabia com Persius y Lelius, qu’ell no més vol ser
agradable a la gent senzilla.