OCR
ELOGI DE LA FOLLIA 107 les seves produccions, les trobin nescies. De quin pès ha de ser per ell l’opinié de tan pochs judiciosos en mitj del gran nombre de folls que l’aplaudeixen? Los més inteligents son encara los qui ` publican, signades per ells, obres que no han inventades, atribuintse falsament la gloria guanyada per un altre a copia de travall, y que, fins acusats de plagi, son ditxosos durant algún temps. Cal vèurels com se pavanan quan se ’ls alaba en públich, quan la gent diu: es ell, es lo famos autor!, quan llurs llibres son exposats a casa ’l llibreter y que sota ’ls títols de lobra la gent hi veu unes quantes paraules quasi sempre en llengua estrangera, totes escrites en caràcters estranys! Deus inmortals!, que deuen voler dir aquelles paraules?, quant poquissima gent, en eix vast univers, sera capac de desxifrarles!, y encara, enteses, quants seran los qui les aprobin! Les paraules en qüestió son quasi sempre preses de llibres antichs, y les signatures: Telemacos, Stelenus o Läerte, Polycrates o Thrasymacos; com si no fos més fàcil intitular llur libre Lo Camalleó o la Carabaça, o, imitant lo lenguatge dels filosofs: l Alpha o la Beta! Es també cosa de riure veure eixos folls,