de les quals osan prometres ells mateixos
y prometre a la gent de qui parlan una
anomenada eterna. Eix Ordre, l’ordre de
Poesia, esclau absolut de Filautia y d’Adu¬
lació, me venera ab sinceritat y constancia.
En quant als retòrichs, encar que sovint
prevarican, car devegades s’entenen ab los
filosofs, també son gent meva. Ho proba
entre altres bagateles fetes per ells, la feyna
que ’s prenen d’escriure preceptes sobre l’art
de faristolejar. 1
L'autor de la Retòrica dedicada a Here¬
nius, que no sé qui es, compta ab la Follia
entre ‘Is seus medis de plaure; y de Quinti¬
lià, príncep dels retòrichs, no cal dir qwha
compost sobre ’l riure un capitol més Ilarch
que liada. Tots fan tant de cas de mi, que
sovint lo que no podrien refutar ab un ar¬
gument, ho eludeixen ab una rialla, essent
cosa probada que la Follia té ’1 privilegi
d'excitar lo riure per medi de platxeries di¬
tes ab gracia.
Los qui escriuen en sério imaginantse
qu'inmortalisan llur nom, son gent d’igual
farina; son meus del tot, especialment los
qui ensutjan paper contant llurs afers
personals. Als quí escriuen per plaure a la