OCR Output

Minus mihi
debent Poe¬
te...

104 DESIDERI ERASME

vuyt parts del discurs, cosa que fins ara,
segons ell, no han sabut fer ni ‘Is grechs,
ni ‘Is llatins... (com si confondre la con¬
joncié ab l’adverbi fos un crim!) Y, natu¬
ralment, haventhi tantes gramàtiques com
gramàtichs (potser encare més, car mon
amich Aldo: n’ha publicades ell sol més de
cinchcentes), no n’hi ha cap per barbara y
enuijosa que sia que °l meu home no lle¬
geixi, passi y repassi. Esta gelds de la més
insignificant coseta que ’s digui o publiqui
sobre tal materia, tement qu’ un nou vin¬
gut li furti gloria, tement que ’ls seus anys
de travall síen feyna perduda.

Potser me diréu que ’l gramatich en qües¬
tid es un insa, un home foll; ho concedesch,
si confesseu que mercés a la meva gracia
fins l’animal més desgraciat no ’s cambiaría
per un rey de Persia.

L. Los poetes no’m deuen tant d’agra¬
himent com los gramatichs, encar que ’m
sien deutors de molts beneficis. Esprits in¬
dependents, com diu lo proverbi, llur única
dèria consisteix en encisar les orelles dels
folls ab veres ninades, ab faules ridícules,