OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 105 de les quals osan prometres ells mateixos y prometre a la gent de qui parlan una anomenada eterna. Eix Ordre, l’ordre de Poesia, esclau absolut de Filautia y d’Adulació, me venera ab sinceritat y constancia. En quant als retòrichs, encar que sovint prevarican, car devegades s’entenen ab los filosofs, també son gent meva. Ho proba entre altres bagateles fetes per ells, la feyna que ’s prenen d’escriure preceptes sobre l’art de faristolejar. 1 L'autor de la Retòrica dedicada a Herenius, que no sé qui es, compta ab la Follia entre ‘Is seus medis de plaure; y de Quintilià, príncep dels retòrichs, no cal dir qwha compost sobre ’l riure un capitol més Ilarch que liada. Tots fan tant de cas de mi, que sovint lo que no podrien refutar ab un argument, ho eludeixen ab una rialla, essent cosa probada que la Follia té ’1 privilegi d'excitar lo riure per medi de platxeries dites ab gracia. Los qui escriuen en sério imaginantse qu'inmortalisan llur nom, son gent d’igual farina; son meus del tot, especialment los qui ensutjan paper contant llurs afers personals. Als quí escriuen per plaure a la t Parlar ab pompa y sornagueria. 14