OCR
Minus mihi debent Poete... 104 DESIDERI ERASME vuyt parts del discurs, cosa que fins ara, segons ell, no han sabut fer ni ‘Is grechs, ni ‘Is llatins... (com si confondre la conjoncié ab l’adverbi fos un crim!) Y, naturalment, haventhi tantes gramàtiques com gramàtichs (potser encare més, car mon amich Aldo: n’ha publicades ell sol més de cinchcentes), no n’hi ha cap per barbara y enuijosa que sia que °l meu home no llegeixi, passi y repassi. Esta gelds de la més insignificant coseta que ’s digui o publiqui sobre tal materia, tement qu’ un nou vingut li furti gloria, tement que ’ls seus anys de travall síen feyna perduda. Potser me diréu que ’l gramatich en qüestid es un insa, un home foll; ho concedesch, si confesseu que mercés a la meva gracia fins l’animal més desgraciat no ’s cambiaría per un rey de Persia. L. Los poetes no’m deuen tant d’agrahiment com los gramatichs, encar que ’m sien deutors de molts beneficis. Esprits independents, com diu lo proverbi, llur única dèria consisteix en encisar les orelles dels folls ab veres ninades, ab faules ridícules,