lo de trobar en qualque vell pergami qua¬
tre mots inconeguts de la gent no instruida
com Bubsequa, Bovinator, Manticulator !
o ‘1 de veure en qualsevol recé fragments
de pedra antiga ab lletres incises. Oh Ju¬
piter!, quins crits de joia!, quin triomf! quins
elogis! Sembla qu’hagin conquistat l'Africa,
o que hagin retut Babilonia. Y qué direm
quan llegeixen al primer vingut llurs versos
vulgars y absurdes! Creuen, ferms y toçuts,
que lànima de Virgili los ha inspirat.
Altre cosa divertidissima es vèurels en¬
tre ells, dirse finèses, elogiarse, gratarse
reciprocament l’espinada, fins al moment
en que n’hi ha un que s’erra d’una silaba
y qu'un altre s’en adona. Gran Hèrcol!,
quin soroll!, quines batalles!, quantes in¬
vectives!, quantes injuries! No creyeu que
exagero. Cayguin sobre mi les ires de tots
los gramatichs si no he dit la veritat.
Jo conech un home instruit en molles
sciencies: grech, llatí, matemàtica, filosofía,
medicina!... instruit de debò; es quasi se¬
xagenari, y fa més de vint anys que ho ha
deixat tot pera rompres lo cap en l’estudi
de la gramàtica. Lo seu gaudi seria de
poder viure fins deixar ben definides les