OCR
ELOGI DE LA FOLL{A 103 lo de trobar en qualque vell pergami quatre mots inconeguts de la gent no instruida com Bubsequa, Bovinator, Manticulator ! o ‘1 de veure en qualsevol recé fragments de pedra antiga ab lletres incises. Oh Jupiter!, quins crits de joia!, quin triomf! quins elogis! Sembla qu’hagin conquistat l'Africa, o que hagin retut Babilonia. Y qué direm quan llegeixen al primer vingut llurs versos vulgars y absurdes! Creuen, ferms y toçuts, que lànima de Virgili los ha inspirat. Altre cosa divertidissima es vèurels entre ells, dirse finèses, elogiarse, gratarse reciprocament l’espinada, fins al moment en que n’hi ha un que s’erra d’una silaba y qu'un altre s’en adona. Gran Hèrcol!, quin soroll!, quines batalles!, quantes invectives!, quantes injuries! No creyeu que exagero. Cayguin sobre mi les ires de tots los gramatichs si no he dit la veritat. Jo conech un home instruit en molles sciencies: grech, llatí, matemàtica, filosofía, medicina!... instruit de debò; es quasi sexagenari, y fa més de vint anys que ho ha deixat tot pera rompres lo cap en l’estudi de la gramàtica. Lo seu gaudi seria de poder viure fins deixar ben definides les t Bover, inconstant, lladregot.