cossos junts y reclosos, mercés a la meva
proteccié, aquells mesquins se creuen uns
personatges. Cal veure però llur desesper
quan ab crits y posats amenaçadors es¬
glayan llur tremolosa quitxalla, esparra¬
cantla a cops de fèrula, de vergues y de
fuèts, entregantse a mil accesos de furor
solament comparables als del rocí de Cu¬
mest. Llur sutgeria y bruticia es per ells
l’elegancia summa, llur infecció exhala l'olor
de l'herba bona, llur esclavitut afrosa la
tenen per un realme, fins al punt de que no
cambiarían llur tyrania per la corona d’un
Phalaris?, d'un, Dionîs?.
Lo que ’ls fa ditxosos, sobre tot, es l’alta
idea que tenen de Ilur sapiencia, y quan
engorgitan a llurs deixebles aquell seguit
de pures extravagancies, ab quin desdeny,
deus clements!, ab quin desdeny tractan
als Palemon“, als Donat!® Les mares nes¬
cies y ‘ls pares idiotes los prenen per lo
que ells se creuen ser, y un de llurs plers es
4 Dase revestit de la pell del lleó.
2 Tirá, d’Agrigentum, qu’inventà ’l suplici del toro
g'aram.
3 Altre tirá, de Siracusa, que foragitat de son país a
causa de les seves crueltats degué guanyarse la vida a Co¬
rinthe, fent de mestre de minyons.
+ Palemon, gramatich del temps de Tiberi y de Claudi.
5 Donat, célebre gramàtich del sigle rv, qual gramàtica
ha servit de fonament a totes les altres.