OCR
ELOGI DE LA FOLLÎA 95 Venus. Les riqueses que dispensa Hércol no cauen entre moltes mans. Lo Jupiter d’Homer no concedeix son sceptre al primer vingut, Mart deixa sovint los combats indecisos, y molts deixan ab recansa lo trepeus d’Apollo. Lo fill de Saturn etjega més d’un cop los seus llamps, Phebus ab los seus darts escampa sovint la pestilencia, Neptú ofega més gent que no ’n salva. Sens parlar dels Vejovis 1, dels Plutons, de les Discordies, dels Flagells, de les Febres y altre farum, que més aviat semblan butxins que no pas deus. Jo, jo la Follia, jo soch la singular deesa qu’escampa ’Is seus presents sense parcialitat. XLVII. No exigeixo vots, ni ’m poso irada, si en lo ceremonial del rite s’ometen algunes formalitats. No trasbalso cels y terra si algi, devot d’altres divinitats, me deixa a casa y no ’m convida a rebre l’olor de les victimes. Los altres deus son tan susceptibles, que quasi val més no ocuparse d’ells que honorarlos imperfectament. Son per l’istil de certes persones d’un caràcter tan agre, que més val tenirles per enemigues que per amigues. 4 Deus del mal. Nec vo a moror, nec irascor, exposcens piamina, si quid cæremoniarum fuerit prætermissum.