OCR Output

ELOGI DE LA FOLLÎA 95

Venus. Les riqueses que dispensa Hércol no
cauen entre moltes mans. Lo Jupiter d’Ho¬
mer no concedeix son sceptre al primer vin¬
gut, Mart deixa sovint los combats indecisos,
y molts deixan ab recansa lo trepeus d’Apo¬
llo. Lo fill de Saturn etjega més d’un cop
los seus llamps, Phebus ab los seus darts
escampa sovint la pestilencia, Neptú ofe¬
ga més gent que no ’n salva. Sens parlar
dels Vejovis 1, dels Plutons, de les Discor¬
dies, dels Flagells, de les Febres y altre
farum, que més aviat semblan butxins que
no pas deus. Jo, jo la Follia, jo soch la
singular deesa qu’escampa ’Is seus presents
sense parcialitat.

XLVII. No exigeixo vots, ni ’m poso
irada, si en lo ceremonial del rite s’ometen
algunes formalitats. No trasbalso cels y
terra si algi, devot d’altres divinitats, me
deixa a casa y no ’m convida a rebre l’olor
de les victimes. Los altres deus son tan sus¬
ceptibles, que quasi val més no ocuparse
d’ells que honorarlos imperfectament. Son
per l’istil de certes persones d’un caràcter
tan agre, que més val tenirles per enemigues
que per amigues.

4 Deus del mal.

Nec vo a
moror, nec
irascor, ex¬
poscens pia¬
mina, si quid
cæremonia¬
rum fuerit
prætermis¬
sum.