OCR
Agedum, si quis velut e sublimi specula circumspiciat, ita ut Jovem poeta acere prædicant... 60 DESIDERI ERASME XXXI. Suposem un home guaytant desde les altures (com Júpiter ho fa segons diuen los poetes) y adonantse de quantes miseries la vida humana està teixida: naixement miserable y sòrdit, afanys de l’educació, perills de l’infantesa, travalls de la adolescencia, incomoditats de la senectut, dura necessitat de morir, y, mentres viu, totes les malalties que l’assetjan, accidents que l’amenaçan, malhaurances que li pervenen. Una existencia sempre mesclada de fel, y aixd sense parlar dels mals que l'home causa a l’home: la pobresa, la presó, la deshonra, la vergonya, la tortura, les emboscades, les traydories, les injuries, los plets, los fraus y enganys... no ’n cito més perque sería voler comptar grans de sorrat... Per quines faltes home ha merescut tal mala sort? quin Deu en son enfado l’ha condemnat a nàixer pera ser tan malhaurat? No es ara ’l cas de dirho, però, reflexionanthi, venen tentacions d’aprobar l’exemple de les donzelles de Mileto?, per més que sia deplorable. Y diguéu, quins son principalment aquells 4 2 Arenam numerare. Les donzelles de Mileto passaren per una vera epidemia de suicidi. Quas diva quedam mortis spontanee libido quondam invaserit. Aul. Gellius, XV, 10.